Pànic i agorafòbia

El nombre de persones que pateixen atacs de pànic cada vegada és més important entre la població general i és un problema molt invalidant i crònic si no es tracta, ja que afecta el funcionament diari de la persona impedint en molts casos que dugui a terme les seves activitats habituals.

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), defineix l’atac de pànic com una “onada sobtada de por intensa i de gran malestar que arriba al seu màxim en qüestió de minuts, i que durant aquest temps es produeixen una sèrie de símptomes físics i cognitius “.

Símptomes de l’atac de pànic

Palpitacions o augment de la freqüència cardíaca, suor, tremolor, sensació de falta d’aire o d’ofec, nàusees o malestar abdominal, dolor al tòrax, sensació de mareig, sensació d’irrealitat o de separació d’un mateix, por de perdre el control o tornar-se boig i por de morir entre d’altres, són alguns dels símptomes que es poden experimentar durant una crisi d’ansietat o atac de pànic. Aquests a la vegada poden ser esperats, on hi ha un senyal òbvia o desencadenant o inesperats, sense una raó aparent.

Què és l’agorafòbia?

Si la persona comença a associar els atacs de pànic en determinades situacions, iniciarà un procés evitatiu, fent ús d’estratègies disfuncionals per evitar que la crisi d’ansietat es repeteixi, i desenvolupant el que s’anomena agorafòbia.

L’agorafòbia es defineix com un “por o ansietat intensa davant de situacions com utilitzar el transport públic, estar en espais oberts, trobar-se en llocs tancats, fer cua o estar enmig d’una multitud, i trobar-se sol fora de casa”. La persona comença a evitar aquestes situacions perquè creu que escapar seria difícil o podria no disposar de l’ajuda si apareixen símptomes de pànic o altres símptomes incapacitants o humiliants. Aquesta por i ansietat és desproporcionada al perill real que suposen les situacions i causa un malestar clínicament significatiu.

Els intents d’evitar les sensacions tant incòmodes provocades pels atacs de pànic solen ser un fracàs i paradoxalment és probable que augmentin la seva freqüència.

Tractament del pànic i l’agorafòbia

El tractament necessari per a remetre’ls, en primer lloc, passa per fer una psicoeducació del problema de manera que s’aconsegueixi perdre la por a aquestes sensacions físiques i cognitives.

Paral·lelament s’estableix una jerarquia de situacions que provoquen de menys a més ansietat i s’inicia un procés d’exposició progressiu.

Alhora es treballen els pensaments irracionals o els errors cognitius com la dramatització o catastrofisme o el fet de sobreestimar les probabilitats que succeeixi un determinat fet.

Aquestes tècniques basades en l’evidència científica, són essencials per a la superació d’aquest problema i necessàries per evitar la seva cronificació.