Trastorn límit de la personalitat

El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un trastorn de la personalitat que es caracteritza principalment per inestabilitat emocional, pensament extremadament polaritzat i dicotòmic, impulsivitat i relacions interpersonals caòtiques.

Les persones que el pateixen, presenten una elevada reactivitat de l’estat d’ànim, impulsivitat extrema, comportaments recurrents de automutilació o suïcidi, pensaments i actituds ambivalents cap als altres i cap a un mateix, relacions interpersonals caòtiques i intenses i sentiments de buit.

Símptomes del TLP

Les dimensions psicopatològiques que el caracteritzen són les següents:

• Desregulació emocional: presenten moltes dificultats en la regulació de les emocions. Tenen una alta reactivitat emocional i freqüentment pateixen episodis depressius, d’ira o d’ansietat. Els seus estats emocionals són intensos i canviants.

• Desregulació conductual: dificultats en el control dels impulsos i comportaments suïcides, que van des autolesions, fins intents greus de suïcidi.

• Hipersensibilitat interpersonal: habitualment presenten dificultats en les relacions, les quals solen ser intenses i canviants, passant de la idealització a l’odi amb gran facilitat. Els resulta molt difícil donar per acabada una relació i fan esforços frenètics per evitar l’abandonament.

• Alteracions de la identitat: presenten sentiments crònics de buit, i en alguns casos incertesa en relació al seu autoconcepte i la seva identitat sexual. Tenen dificultats en l’autodirecció, és a dir, l’establiment i la consecució de metes vitals.

TRACTAMENT DEL TLP

Un dels tractaments que ha demostrat més eficàcia és la Teràpia Dialèctica Conductual.

L’objectiu principal d’aquest tractament, és la validació de les capacitats del pacient i l’entrenament d’habilitats amb l’objectiu, d’una banda, que la persona aprengui a modular l’emocionalitat extrema i es redueixin les conductes desadaptatives dependents de l’estat d’ànim, i d’altra banda, que l’individu aprengui a confiar en les seves pròpies experiències, emocions, pensaments i conductes ja validar-les.

La finalitat d’aquesta teràpia és que la persona no només aprengui a sobreviure, sinó a tenir una vida que valgui la pena ser viscuda.